Els nostres orígens
De la masia Vallmitjana de Taradell, repoblada després de la pesta negra, fins a la Barcelona del segle XX. Vint generacions reconstruïdes partida a partida, en parròquies, arxius i converses de sobretaula.
Tota la recerca d'aquesta pàgina és obra de Federico Vallmitjana Altimis, que durant dècades ha buscat, contrastat i escrit la història de la família. Les branques maternes (Baixeras, Cullaré, Ayguavives i de Solà) les va treballar juntament amb Inés Baixeras de Ayguavives. Jo, Francisco (Panxo) Vallmitjana Baixeras, només ho comparteixo aquí perquè no es perdi. Els textos citats són seus, en la seva veu original.
L'arbre: cinc generacions
El pare va numerar cada avantpassat amb el sistema genealògic clàssic (Sosa-Stradonitz): el número 1 som els fills; el pare d'algú porta el doble del seu número i la mare, el doble més un. Per això en Pere Ruscha, al 1358, és el número 524.416.
Línies que vénen de lluny
Algunes branques s'han pogut seguir molt enrere. Els trams que encara falten documentar hi surten indicats.
Cronologia
Les branques
La làmina de 1921
És un arbre genealògic pintat a mà, amb orles de fulles d'acant, flors i daurats. Al centre, la família de Santa Teresa de Jesús (els Sánchez de Cepeda i els Ahumada); a sota, generació rere generació, els Valdivia, els Navarrete, els León —marquesos de las Atalayuelas— i els Ayguavives, fins a Lluís Baixeras Cullaré i Concepción de Ayguavives y de Solà i els seus fills, afegits més tard amb una altra lletra.
Un aclariment: Santa Teresa no va tenir fills. La làmina mostra un parentiu col·lateral: la família descendeix de germans i parents de la santa, no d'ella mateixa.
A la làmina hi apareix també Ramona de Moy y Sauri, «hija de los Condes de Moy», casada amb Juan de Ayguavives. El pare n'ha seguit el rastre fins a cartes medievals del llinatge de Moy, a Picardia, del segle XII.
L'escut dels León
Casa de Villafranca de Córdoba, segons l'expedient de cavaller de Calatrava de Diego de León, marquès de las Atalayuelas: quarterat; 1r, d'or amb un creixent i quatre estrelles de gules; 2n, de sinople amb tres panelles de gules; 3r, de gules amb una creu d'or i dos lleons; 4t, d'or amb un lleó rampant. Dibuix del pare a partir de l'Enciclopedia heráldica de García Carraffa.
A l'arxiu hi ha també la transcripció d'una certificació del rei d'armes de Carles IV, Fèlix de Rújula, sobre l'escut dels Janer, Sagarra, Fontanals i Gasol, de l'expedient matrimonial de Damià Janer i Sagarra, tinent coronel al servei del rei de les Dues Sicílies.
Altres escuts
Un escut quarterat de castells i lleons, amb escudet central, en tres versions. Pendent d'identificar a quina branca correspon.
Records
Fonts i arxius
- Registres parroquials de BarcelonaSant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, Santa Anna, la Concepció, la Bonanova, Sarrià
- Esposalles de la Catedral de BarcelonaMatrimonis del segle XVIII (Cullaré–Closas, 1793)
- Registre Civil de BarcelonaNaixements i defuncions des de 1870
- Arxius parroquials de Taradell, Rubí, Martorell, Bolós i Sant Feliu de GuíxolsBranques Vallmitjana, Baixeras i Sala
- Arxiu de la Corona d'AragóDocument de 1396 sobre el mas Espinzella
- Antoni Pladevall, Taradell: passat i present d'un terme i vila d'OsonaHistòria de la masia Vallmitjana i el mas Esquís
- J. J. Gwara, The Sala Family Archives (Georgetown University Press, 1984)Catàleg de 289 pergamins catalans (1261–1690)
- García Carraffa, Enciclopedia heráldica y genealógicaLlinatges Navarrete i León
- Transcripcions de cartes medievals del llinatge de MoySegles XII–XVI, Picardia
- Expedient matrimonial de Damià Janer i SagarraCertificació d'armes de Fèlix de Rújula, rei d'armes de Carles IV
- Genealogia dels Colins (Brabant, segles XVI–XVIII)Branca flamenca
- Ll. Permanyer, «Manuel Gibert, un olvidado», La Vanguardia, 18-4-1999Branca Gibert
- J. Frigola, «Maria Joana de Gros», revista El Drac (la Bisbal)Branca Gros
- Entrevistes enregistrades a Cels Vallmitjana Sala (2006)La guerra, la postguerra, la família
- Recerca de Montserrat VallmitjanaDefunció de Frederic Vallmitjana Costa; escultors Vallmitjana
- Els Altimis abans de Pere Altimis (Orpí, segle XVIII) i la branca Bori.
- Els germans de Frederic Vallmitjana Costa nascuts entre 1829 i 1844.
- Les generacions entre els Vallmitjana de 1576 i els de 1779.
- L'escut quarterat de castells i lleons: de quina família és.